La terra, amb les seves múltiples tècniques, és encara un dels materials més presents com a matèria base dels edificis que habitem, si ens mirem el planeta en conjunt. S’estima que almenys un terç dels habitants del món hi viuen.
No és la imatge que tenim, perquè malauradament en moltes zones del món està essent substituïda pel formigó i el metall, malgrat que sovint això no millora les prestacions dels habitatges en molts aspectes. Precisament aquells que cada cop seran més importants. La despesa energètica i el confort tèrmic en un context d’escalfament global.
La recuperació de la terra com a material constructiu suposa un gran estalvi d’energia en la construcció i unes grans prestacions de confort per la inèrcia tèrmica que acumula i per la seva transpirabilitat. També una gran aportació a la salut dels habitatges pel fet que és un material altament biocompatible amb el nostre organisme perquè com a sàpiens ens hem desenvolupat en estret contacte amb ella.
Tot i estar creixent l’interès per aquest material constructiu que a més permet solucions estètiques espectaculars, per desgràcia això és molt poc conegut per la població que en té una imatge de sistema constructiu només per països pobres. I amb riscos.
No hi ajuden les darreres notícies dels terratrèmols al Marroc i Afganistan, on la gran pèrdua de vides humanes s’ha explicat als mitjans de comunicació a causa de la construcció amb blocs de terra. El que coneixem popularment com a “adobes”, tovots en català. En alguns casos s’afirmava això, il·lustrant imatges d’edificis de blocs de formigó. Fossin amb terra o amb blocs de formigó, edificis de construcció deficient, això segur. I sense estructures lligants que assegurin la resistència als sismes. Que és el que han de tenir els edificis per resistir sismes, siguin de terra, formigó, ceràmica (totxos) o pedra.
Per què, pot ser la terra crua un material apte per construir segur quan hi ha terratrèmols?
A Liberation el constructor marroquí Oussama Moukmir explicava com en les zones més afectades es combinaven tant edifici de terra com de blocs de formigó, que tenien en comú la seva poca qualitat constructiva en un país amb una gran regulació sísmica de la construcció , alhora que una gran corrupció que la fa sovint inútil. Per contra, els seus edificis fets amb terra a la zona es van veure molt poc afectats. Tem que en la reconstrucció es tendirà al màxim en el formigó de ciment per la creença general que la duresa més gran és garantia antisísmica.
Al Perú, un país amb un gran historial de terratrèmols, l’enginyer Julio Vargas Neumann explica la seva visió sobre la construcció amb ciment armat i la seva aposta per la terra i la recuperació d’elements tradicionals com les Shicras (unes estructures d’entramats vegetals que es col·loquen a la sobre cimentació per reduir els impactes que els edificis reben del terratrèmol).
En resum, que a les formidables característiques d’aquest històric material que el fa molt apte per com ha de ser la construcció del futur, podem dir que alguns dels punts febles que se li atribueixen poden ser resolts amb les tècniques adequades.
Xavier Ventura