Després de mes de 10 anys fent cursos de pedra seca entre d’altres, hem vist molta vocació margera. I sabem de força gent que a partir del curs ha anat posant pedres. En projectes col·lectius, a la seva finca o també alguns que iniciant-se amb Orígens s’han acabat formant amb el gremi de margers de Catalunya per esdevenir professionals de la pedra seca.
La darrera anècdota, la que ens fa saber en Pau.
Es va iniciar amb la pedra seca en la primera edició que vam fer del curs de pedra seca al Montseny, i fa uns dies ens ha explicat que està fent de marger……a Tasmània. Les antípodes literalment!!
Una illa al sud d’Austràlia, de la que forma part, on com aquí hi ha una tradició arrelada de pedra seca, però on s’han anat perdent els professionals i els coneixements. També com aquí. I com que ells els ha pogut aportar amb la formació, hi està treballant amb nous murs dels que ens n’envia un tast del darrer que ha iniciat.
El curs de pedra seca al Montseny, en el que va participar en Pau, que tornarem a repetir el primer cap de setmana de juny. I on seguirem reconstruint el marge i aprendrem totes les fases que requereix aquest tipus de construcció.
Un marge i un indret magnífic del que en podeu veure imatges de la darrera trobada que hi vam fer amb exalumnes que volien practicar més enllà del curs.
Aquestes i d’altres imatges d’aquest espai on oferim aquesta formació que també podreu trobar a l’exposició Dues pedres, paisatges persistents que es pot visitar al Palau Robert fins el mateix dia que fem el curs, el 2 de juny.
I no us perdeu tampoc el monogràfic de pedra seca de la revista Arrels en el seu proper número de primavera.
Si el què hi veieu us sembla suggerent i engrescador, no badeu. Tenim poques places.
