Una vegada vaig llegir en un llibre* que els arbres podien arribar a fer la fotosíntesi inclús quan hi ha lluna plena. Aquest fet em va captivar i crec que des d’aleshores no he tornat a mirar els arbres de la mateixa manera.

La lluna creix i minva o, el que és el mateix, és nova o plena. En total, un període de 29 dies, 12 hores i 44 minuts. El que veiem és el reflex del sol i, per tant, algunes plantes no s’ho pensen dues vegades i aprofiten tot el que poden les radiacions solars per nodrir-se i fer la fotosíntesi. És molt recomanable experimentar aquest desenvolupament nocturn, si es té l’oportunitat, és clar, viure la nit del mateix bosc amb lluna nova o plena modifica radicalment els sentits, inclús les emocions. Ara bé, la lluna també ascendeix o descendeix. Per fer-nos una idea, és similar al moviment del sol al cel terrestre però en lloc de ser un procés de 365 dies s’experimenta amb un període de 27 dies, 7 hores i 43 minuts (cal destacar que mentre és la terra que gira al voltant del Sol, és la lluna que gira al voltant de la terra i per tant només s’assimilin pel desenvolupament en com el percebem en el cel).

És un moviment que realment hem anat perdent del nostre imaginari col·lectiu però la seva influència és aclaparadora sobre les plantes: durant el període que la lluna ascendeix, la saba puja i l’energia es concentra a les parts aèries, és un bon moment per empeltar o collir fruits carnosos. En canvi; quan la lluna descendeix, l’energia es concentra a les arrels, prolifera per sota; és un bon moment per collir arrels o per podar, trasplantar, talar, etc. És en descendent, per tant, quan farem menys dolor a les plantes i, alhora, ens aportaran més beneficis a les nostres intencions de durabilitat, resistència, protecció contra insectes o flexibilitat.
Però què passa si tallo amb lluna ascendent? Així, només em fixo amb la revolució lunar periòdica (ascendent-descendent) i descarto la revolució lunar sinòdica (creixent-decreixent)? Els nostres avantpassats es fixaven molt en el procés sinòdic de la lluna però alhora ho feien a l’hivern, quan justament és més probable que la lluna sigui descendent i decreixent al mateix moment.
Enguany, el curs ens coincidirà amb lluna descendent i decreixent. Del 21 al 24 de febrer, des de l’Escola Orígens us proposem la quarta edició del Curs d’Entramats Vegetals, un recurs natural estructural. On descobrirem tècniques, coneixements ancestrals i aplicacions recents. Ens centrarem en estructures autoportants, és a dir, estructurals però no passarem per alt el món de la cistelleria. Descobrirem materials com la canya, el vímet, l’avellaner o el bambú i els seus sistemes constructius, tot acompanyat amb una contextualització històrica i actual del món dels entramats vegetals.
Us hi esperem!

Bàrbara Homs i Martí Ferrer i Fornells (Membres de l’escola Orígens i integrants d’Entramaliades).

* “La vida secreta de los árboles” Peter Wohlleben.